Vectoritzar o traçar

En aquesta pràctica veurem si és millor traçar o vectoritzar. A vegades, tindrem treballs que serà millor agafar la pluma i fer el traç o altres treballs que no requeriran tanta precisió i podrem utilitzar l'eina de traçar que ens ofereixen els programes.

L'objectiu de la pràctica és aprendre a utilitzar les eines de traçar i saber quina opció és la millor depenen del treball que hem de fer.

Per fer això partim de l'encàrrec d'un client, un cartell de 2m d'alt i 1,5m d'ample amb un mapa i l'escut de Cornellà.

Primer de tot analitzem la fotografia i observem que serà millor, si traçar directament amb l'eina pluma o utilitzar l'eina de traçar.
Agafem la imatge del mapa i l'obrim en photoshop i li donem més contrast per poder traçar molt millor, ja que, el treball no requereix que hi hagi molt detall.
Un cop li augmentem el contrast la guardem en tif i l'obrim amb el freehand. Agafem l'eina de traçar i ens sortirà un menú (imatge al final de la pràctica) aquí li podrem donar els paràmetres que volguem.
Per fer les proves sempre hem de tenir un paràmetre fix i l'altre variable, d'aquesta manera podrem comparar quin dels paràmetres ens queda millor la imatge traçada.

Aquesta és la imatge que ens dóna el client del mapa:
Aquest és el mapa contrastat:

I aquí tenim el mapa vectoritzat amb l'eina de traçar del freehand:

Un cop fet això agafem el mapa i el transportem al programa Illustrator per tancar els polígons i poder-los pintar.

Així ha quedat:
Ara hem de fer el segon pas que és traçar o vectoritzar l'escut.

Aquesta és la imatge que ens donen:


Com podem veure hi ha molt soroll, per cmençar a fer l'escut observem quina serà la part més complicada de fer.
Veiem que la corona la podem traçar amb la ploma mateix perquè no és massa complicada. Així que ho deixem pel final.

Pensem com podem fer l'escut: Primer de tot no és necessari la informació dels colors així que podem anar al photoshop i passar-lo a escala de grisos o simplement utilitzem els canals.

Si observem tot l'escut veiem que la part de la bandera catalana també es pot traçar fàcilment amb la ploma i després pintar-ho.
Hem de veure com fem la part negre i la banya (cuerno).

El procés que he seguit per poder traçar les línies negres de l'escut ha estat seleccionant amb la vareta del photoshop tot el negre i un cop feta la selecció copiem i enganxem en un altre document i guardem com a tif per poder-ho obrir amb freehand i traçar-lo amb l'eina de traçar.

Arribem a la conclusió que per aquest segon pas seria millor fer un traçat amb la ploma, ja que, no requereix massa feina, a més a més ens adonem que l'eina de traçar no ens fa perfectament les línies rectes sinó que queden despuntades al llarg de tota la línia.

Aquí podem observar una part de l'escut traçat de la manera que ho he fet.

Aquest han estat els paràmetres que he utilitzat
perquè ens quedi d'aquesta manera.

TAULES EN QUARK

Aquesta activitat consisteix en fer taules amb el programa QuarkXpress. A continuació trobareu l’explicació de:

- Què és una taula?
- Per a què serveix?
- Com es crea?

A més a més hi trobareu exemples per poder seguir cada apartat.

QUÈ ÉS UNA TAULA

És un conjunt de cel·les organitzades dins de les quals podem allotjar diferents continguts.

Taula de tres files per cinc columnes

PER A QUÈ SERVEIX?

Una taula serveix per agrupar una sèrie de dades que tenen relació entre sí, a més a més, permet organitzar i distribuir els espais de la manera més òptima.
Les cel·les poden contenir tant imatge, text o gràfics i manipular-les de la mateixa manera.

COM ES CREA?

Hi ha tres maneres de fer taules:

- Creem una taula des del principi en Quark:

Agafem l’eina de taules i tracem un rectangle, un cop fet això ens sortirà un menú per especificar les característiques de la taula que volem fer.

A continuació, veurem en imatges el menú de propietats de taules:


En aquest menú podem especificar quantes files i columnes volem i altres opcions que ens serviran per fer taules en les altres dues maneres que explicarem a continuació.

- Convertir el text en taules:

Primer per a fer un text i que ens el converteixi en taules hem d'utilitzar caracters d'espais, comes o separacions de paràgrafs per a què el programa ordeni files i columnes.
TABULACIÓ: el programa o tradueix com a columnes, cada tabulació és una columna.
SEPARACIÓ DE PARÀGRAFS: ho tradueix com a files, cada separació és una fila.
Fem un quadre de text, importem el text que volem, llavors anem al menú VISUALITZACIÓ - INVISIBLES i veurem si hi ha doble espai o més d’una tabulació, si és així, les esborrarem fins que en quedi una.
Un cop fet això, anirem al menú “TABLAS” - “Convertir texto en tablas”.


Aquest és un exemple d'importació d'un text amb tabulacions i canvis de paràgraf, i si ens fixem bé veurem els "invisibles".
Al costat dret ja trobem el text convertit en una taula.

- Importar taules d’excel:

Les taules de Quark les vinculem amb les d’excel.

Com ho fem?
Fem un rectangle amb l’eina de fer taules i en el menú que ens surt (Propiedades de tabla) marquem “vincular con datos externos” i ens sortirà una altra finestra, seleccionem el document i acceptem.




Aquest és un exemple d'una taula vinculada amb un document Quark, utilitzant el menú que tenim al costat.













Per importar gràfics a un document de Quark hem de fer:

- Primer: fem un quadre amb l'eina d'imatge.
- Segon: Menú Arxiu i importem imatge ens sortirà un menú.
- Tercer: Busquem en el menú insertar gráfico i escollim la fulla en la qual hi ha el gràfic que volem exportar.

Aquí tenim l'exemple del menú per poder trobar més ràpidament les pestanyes:

Conferència sobre el procés de comunicació, els missatges i les seves tipologies

INFOGRAFIA sobre el procés de comunicació, els missatges i tipus de missatges.

En la conferència que va realitzar la Núria, vam poder veure el procés de comunicació i els tipus de missatges que es poden donar.

Procés de comunicació: És el procés d'interelació entre dos o més persones on es transmet uan informació des d'un emissor que és capaç de codificar-la en un codi definit fins a un receptor el qual descodifica la informació rebuda.

El missatge i les seves tipologies:

- Gràfics
- Audiovisuals
- Publicitat
- Propaganda
- Subliminal

INFOGRAFIA




DEFINICIÓ D' INFOGRAFIA

És una representació més visual que la pròpia dels textos, en la que intervenen descripcions, narracions o interpretacions, presentades de manera gràfica normalment figurativa, que poden o no coincidir amb grafismes abstractes i/o sons.

Partició i Justificació (PyJ)

Aquesta és l'activitat número 3, en la què el seu objectiu és posar en pràctica la tècnica del procès de partició i justificació, la qual la trobareu en el programa abreviada així: PyJ.
L'objectiu és poder dominar l'eina per poder escollir entre uns i els altres per saber quin és el millor per cada estil de text.

L'estudi és una investigació sobre constants i variables, és a dir, amb el mateix PyJ per a totes les columnes però canviant (variables) com poden ser: l'ample de columna, el cos, etc.

Per provar aquests canvis de PyJ, hem d'anar al menú Estil/Formats/PyJ. En aquest menú podrem probar les diferents opcions que ens donen i probar quina és la millor.

Per altra banda, podem crear els nostres propis PyJ.

Com ho farem?

Anirem al menú Edició/Especificacions de PyJ/Nuevo, on trobarem diferents apartats i podrem crear un PyJ, que nosaltres creiem que és millor per la maquetació que duem a terme.

Menú que surt quan volem crear un PyJ amb les característiques que necessitem segons el document que estiguem maquetant.

En un document Quark posem 4 columnes amb un text i cada una d'elles amb unes característiques diferents, com pot ser diferent l'ample de columna però el mateix PyJ per saber en quin estil de columna hi va millor.

Document de Quark amb 4 columnes de diferent amplada però amb el mateix PyJ aplicat i justificat.

Document de Quark amb 4 columnes d'ample diferent

Amb aquest exemple podem comprovar que amb el PyJ "medida ancha" només el podem aplicar a columnes amples, ja que, si són molt estretes es formen carrers que dificulten la llegibilitat.

En el mateix document hem fet un altre exemple: diferent cos de lletra amb el mateix ample de columna (70X180) i aplicat el mateix PyJ i, comprovem que en cossos grans dificulta molt la llegibilitat amb la formació de carrers i que seria més apte per a cossos "normals" (12/14/9).

Document de Quark amb 4 columnes de cos diferent

Podem comprovar que el PyJ depén molt de l'ample de columna, el cos del text en relació a les mateixes, també de la alineació, si el text està justificat o no i també depén de la tipografia que escollim.

Es poden produir "carrers" és a dir, moltes línies seguides en diferents files de text i segons el PyJ aplicat es força illegible, sempre depenen dels aspectes esmentats anteriorment.

Fulls d'estil

La segona pràctica consisteix en crear fulls d'estil i, un cop fets, fer algunes modificacions i que els apliqui allà on tenim aplicats els diferents fulls d'estil

Aquí tenim la imatge del text:



Les fulles d'estil és un procediment que serveix per definir característiques sobre el text, així podem definir una fulla d'estil amb el nom "titular" i li podrem aplicar a la part del text que correspongui les característiques (cos, tipografia, interlineat, etc.) definides en la fulla d'estil.
Si després volem fer algun canvi en alguna de les fulles d'estil ja definides, anem al menú edició - fulles d'estil i fem els canvis corresponents, d'aquesta manera allà on estigui aplicada la fulla d'estil "titular" ens modificarà amb les noves característiques.

IMPORTANT!

Abans d' establir una fulla d'estil en una part determinada del text, li hem d'aplicar "sin estilo" i després tornem al menú estil i li apliquem el que li correspongui.
A vegades, nosaltres, podem veure en la pantalla l'estil aplicat però per aplicar-lo hem d'anar al menú "estil".
En el menú "edició" l'únic que fem és crear-lo.

A part de crear les fulles d'estils, han d'estar relacionades les de paràgraf amb la de caracters.
Simplement has d'anar a la paleta "edició"- "fulles d'estil" i selecciones la fulla d'estil de paràgraf i la bases en la fulla d'estil de caracters, en la part senyalada com "estil de caracters".

Aquí tenim la imatge de la paleta "Hojas de estilo":



Aquest desplegable el podrem trobar en el menú "Edición" i serveix per fer la fulla d'estil i donar-li totes les característiques que hagi de dur el text.

QuarkXpress Vs InDesign

Aquesta és la primera activitat que es va dur a terme en la classe de crèdit 2; una comparació entre un programa i l'altre.
L'activitat consistia en fer un esquema de la teoria explicada en la classe anterior.


QUARKXPRESS



INDESIGN



CONCLUSIÓ/OPINIÓ

Des del meu punt de vista crec que el programa InDesign és molt més fàcil d'utilitzar, o com a mínim, és més fàcil trobar els menús. Especifica molt més les coses i no has de buscar tant entre els menús.
El Quark, com que el vam veure l'any passat, doncs podem ser més àgils en trobar les coses però, de totes maneres la primera "jugada" amb InDesign no ha sigut tant complicada per buscar les eines.

A més a més, hi ha molta més amplitud en l'àrea de treball, ja que, els menús són més petits i s'amaguen fàcilment en el lateral.