Creative Commons

Creative Commons és una organització no governamental sense ànim de lucre que desenvolupa plans per ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat, per mitjà de nova legislació i noves tecnologies.

Va ser fundada per Lawrence Lessig, professor de dret en la Universitat de Stanford i especialista en ciberdret.
Creative Commons és també el noom donat a les llicències desenvolupades per aquesta organització.

LLICÈNCIES

- Reconeixement: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits.

- Reconeixement - Sense obra derivada: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es poden realitzar obres derivades.

- Reconeixement - Sense obra derivada - No comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial. No es poden realitzar obres derivades.

- Reconeixement - No comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial.

- Reconeixement - No comercial - Compartir igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial i les obres derivades han d'estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.

- Reconeixement - Compartir igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. Les obres derivades han d'estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.

La Càmera dels Comuns creativa no defineix l'espectre de possibilitats entre drets d'autor plens - reservats tots els drets - i el domini públic - cap drets reservats.

Les nostres llicències li ajuden a guardar (mantenir) els seus drets d'autor convidant les certes ocupacions del seu treba

ll - " alguns drets reservats " drets d'autor.

Per a aquest blog vaig escollir:

Reconeixement - Sense obra derivada - No comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial. No es poden realitzar obres derivades.

Un dels logos que li correspondria seria aquest:

QUÈ SÓN?

1. COMMONS DEED

És l'explicació escrita i iconogràfica de la llicència.

2. LEGAL CODE

És la jurídica de la llicència.

3. DIGITAL CODE

És el codi tecnològic que poden llegir els ordinadors i cercadors, podent identificar que l'obra està llicenciada i les seves condicins d'ús.

Pàtina i Virat

Aquesta és la última pràctica que fem i es titula: Pàtina i Virat.

Pàtina: alguna cosa que té un to determinat diferent a l'original. Manté els grisos de la imatge.
Virat: Substitueix els grisos pell color que agafem.

PROCEDIMENT

Agafem una imatge en escala de grisos que estigui ben contrastada per aplicar un procediment i l'altre.

PÀTINA

Seleccionarem tota la imatge, la copiarem i convertim en CMYK. Anem a la paleta de canals i seleccionem el negre i copiem. En aquest moment triarem un pantone i ens apuntarem tant el nom del pantone com els valors en CMYK. UN cop el tenim escollit farem una nova capa d'ajust i obrim corbes, posem el nom que vulguem.
En cada corba, CMY, aplicarem els valors de CMY del pantone escollit, les corbes han de ser planes.

Exemple: pantone 375C - C53 M0 Y99 K0
Tant en el punt del 100 com del 0 de la corba del cian, magenta i groc posarem el valor del nostre pantone.

IMPORTANT!

La corba del negre no es toca en aquest procés.

El resultat del pantone escollit el veurem en aquesta imatge:


VIRAT

Aquest procediment és semblant a l'anterior.

PROCEDIMENT:

Seleccionarem tot, copiarem i convertim en CMYK. Llavors en la paleta canals enganxem a cada canal el que hem copiat anteriorment (no enganxem en el canal dels quatre colors).
Els valors del pantone que tenim són el 100% i calcularem un 5% d'aquests valors, arrodonim els valors si ens dóna decimals.
Un cop fet això fem una nova capa d'ajust i obrim corbes.
A cada corba de color aplicarem en el punt 100 d'entrada el valor del 100% i en el punt zero d'entrada posarem el valor que ens dóna fent el 5% del valor inicial del pantone.

Exemple:
100% - C53 M0 Y99 K0
5% - C3 M0 Y5 K0

En el punt 100 entrada apliquem 53 sortida i en el punt zero d'entrada posem 3 de sortida, això en la corba del cian i així successivament amb tots els colors inclosos el negre.

Aquest és el resultat:


Observem que en el primer procediment, pàtina, ens manté els grisos, l'únic que fa és "emborratxar" la imatge de color, en canvi, en el virat ens substitueix els grisos pel pantone escollit.

Correcció color

En aquesta pràctica teniem que agafar 3 imatges que estaven en escala de grisos i seguint una sèrie de passos hauríem d'aconseguir la màxima parença possible.

1. Rango o Gama: mitjantçant capes d'ajust i les corbes reduirem l'empastat de les imatges.
El Punt mínim imprimible posarem 5% i el Punt Màxim un 90%.
2. Aparença: també a partir d'una capa d'ajust i corbes corregim la densitat i el contrast per què se li assembli a la fotografia que escollirem com a model, per dur-les totes a ella.
3. Li aplicarem un filtre, "máscara de enfoque" per corregir la nitidesa de la imatge.
4. En aquest pas corregim el soroll.
Apliquem primer l'enfocament que no pas el soroll perquè d'aquesta manera no ens enfocarà tant el soroll.
5. Realitzarem proves per veure si les tres fotografies tenen semblança o no.

Aquests passos es segueixen per a què totes les imatges tinguin la mateixa aparença.

IMPORTANT!

Cada pas el farem en una capa d'ajust diferent, ja que, si hem de fer passos enrera és més fàcil eliminar la capa i mantenir tots els altres canvis que no pas fer-los tots en una mateixa capa i quan volguem fer enrera perdem tots els canvis fets anteriorment.
També és reocmanable guardar els PSD per a possibles modificacions.

Canals

Aquesta pràctica consistia en agafar una imatge i repetir-la 5 vegades o agafar 5 imatges diferents que estigués a 300 de resolució i aplicar-li algunes eines que ens facilita qualsevol programa de retoc d'imatge.



En aquesta taula veurem les opcions que teniem que fer en cada una de les imatges:

Els canals alfa o el de tinta plana es podien aplicar a qualsevol zona de la foto.

Un cop havíem passat les imatges a cada una de les especificacions esmentades en la taula anterior, obriem Quark, on montarem un document amb les 5 imatges i a més a més, un text ben gran i que fos BLACK per veure millor les conseqüències de cada una d'elles. Aquest text es montava sobre uns quadres de colors.

En el Quark li donavem unes especificacions concretes i imprimiem el document per veure aquestes diferències de guany de punt, la trama que li podem donar diferents inclinacions, etc.

Aquesta pràctica ens servirà per veure la importació de canals alfa a un programa de compaginació on a més d'importar-les podem pintar-les del color que volguem.

Vectoritzar o traçar

En aquesta pràctica veurem si és millor traçar o vectoritzar. A vegades, tindrem treballs que serà millor agafar la pluma i fer el traç o altres treballs que no requeriran tanta precisió i podrem utilitzar l'eina de traçar que ens ofereixen els programes.

L'objectiu de la pràctica és aprendre a utilitzar les eines de traçar i saber quina opció és la millor depenen del treball que hem de fer.

Per fer això partim de l'encàrrec d'un client, un cartell de 2m d'alt i 1,5m d'ample amb un mapa i l'escut de Cornellà.

Primer de tot analitzem la fotografia i observem que serà millor, si traçar directament amb l'eina pluma o utilitzar l'eina de traçar.
Agafem la imatge del mapa i l'obrim en photoshop i li donem més contrast per poder traçar molt millor, ja que, el treball no requereix que hi hagi molt detall.
Un cop li augmentem el contrast la guardem en tif i l'obrim amb el freehand. Agafem l'eina de traçar i ens sortirà un menú (imatge al final de la pràctica) aquí li podrem donar els paràmetres que volguem.
Per fer les proves sempre hem de tenir un paràmetre fix i l'altre variable, d'aquesta manera podrem comparar quin dels paràmetres ens queda millor la imatge traçada.

Aquesta és la imatge que ens dóna el client del mapa:
Aquest és el mapa contrastat:

I aquí tenim el mapa vectoritzat amb l'eina de traçar del freehand:

Un cop fet això agafem el mapa i el transportem al programa Illustrator per tancar els polígons i poder-los pintar.

Així ha quedat:
Ara hem de fer el segon pas que és traçar o vectoritzar l'escut.

Aquesta és la imatge que ens donen:


Com podem veure hi ha molt soroll, per cmençar a fer l'escut observem quina serà la part més complicada de fer.
Veiem que la corona la podem traçar amb la ploma mateix perquè no és massa complicada. Així que ho deixem pel final.

Pensem com podem fer l'escut: Primer de tot no és necessari la informació dels colors així que podem anar al photoshop i passar-lo a escala de grisos o simplement utilitzem els canals.

Si observem tot l'escut veiem que la part de la bandera catalana també es pot traçar fàcilment amb la ploma i després pintar-ho.
Hem de veure com fem la part negre i la banya (cuerno).

El procés que he seguit per poder traçar les línies negres de l'escut ha estat seleccionant amb la vareta del photoshop tot el negre i un cop feta la selecció copiem i enganxem en un altre document i guardem com a tif per poder-ho obrir amb freehand i traçar-lo amb l'eina de traçar.

Arribem a la conclusió que per aquest segon pas seria millor fer un traçat amb la ploma, ja que, no requereix massa feina, a més a més ens adonem que l'eina de traçar no ens fa perfectament les línies rectes sinó que queden despuntades al llarg de tota la línia.

Aquí podem observar una part de l'escut traçat de la manera que ho he fet.

Aquest han estat els paràmetres que he utilitzat
perquè ens quedi d'aquesta manera.

TAULES EN QUARK

Aquesta activitat consisteix en fer taules amb el programa QuarkXpress. A continuació trobareu l’explicació de:

- Què és una taula?
- Per a què serveix?
- Com es crea?

A més a més hi trobareu exemples per poder seguir cada apartat.

QUÈ ÉS UNA TAULA

És un conjunt de cel·les organitzades dins de les quals podem allotjar diferents continguts.

Taula de tres files per cinc columnes

PER A QUÈ SERVEIX?

Una taula serveix per agrupar una sèrie de dades que tenen relació entre sí, a més a més, permet organitzar i distribuir els espais de la manera més òptima.
Les cel·les poden contenir tant imatge, text o gràfics i manipular-les de la mateixa manera.

COM ES CREA?

Hi ha tres maneres de fer taules:

- Creem una taula des del principi en Quark:

Agafem l’eina de taules i tracem un rectangle, un cop fet això ens sortirà un menú per especificar les característiques de la taula que volem fer.

A continuació, veurem en imatges el menú de propietats de taules:


En aquest menú podem especificar quantes files i columnes volem i altres opcions que ens serviran per fer taules en les altres dues maneres que explicarem a continuació.

- Convertir el text en taules:

Primer per a fer un text i que ens el converteixi en taules hem d'utilitzar caracters d'espais, comes o separacions de paràgrafs per a què el programa ordeni files i columnes.
TABULACIÓ: el programa o tradueix com a columnes, cada tabulació és una columna.
SEPARACIÓ DE PARÀGRAFS: ho tradueix com a files, cada separació és una fila.
Fem un quadre de text, importem el text que volem, llavors anem al menú VISUALITZACIÓ - INVISIBLES i veurem si hi ha doble espai o més d’una tabulació, si és així, les esborrarem fins que en quedi una.
Un cop fet això, anirem al menú “TABLAS” - “Convertir texto en tablas”.


Aquest és un exemple d'importació d'un text amb tabulacions i canvis de paràgraf, i si ens fixem bé veurem els "invisibles".
Al costat dret ja trobem el text convertit en una taula.

- Importar taules d’excel:

Les taules de Quark les vinculem amb les d’excel.

Com ho fem?
Fem un rectangle amb l’eina de fer taules i en el menú que ens surt (Propiedades de tabla) marquem “vincular con datos externos” i ens sortirà una altra finestra, seleccionem el document i acceptem.




Aquest és un exemple d'una taula vinculada amb un document Quark, utilitzant el menú que tenim al costat.













Per importar gràfics a un document de Quark hem de fer:

- Primer: fem un quadre amb l'eina d'imatge.
- Segon: Menú Arxiu i importem imatge ens sortirà un menú.
- Tercer: Busquem en el menú insertar gráfico i escollim la fulla en la qual hi ha el gràfic que volem exportar.

Aquí tenim l'exemple del menú per poder trobar més ràpidament les pestanyes:

Conferència sobre el procés de comunicació, els missatges i les seves tipologies

INFOGRAFIA sobre el procés de comunicació, els missatges i tipus de missatges.

En la conferència que va realitzar la Núria, vam poder veure el procés de comunicació i els tipus de missatges que es poden donar.

Procés de comunicació: És el procés d'interelació entre dos o més persones on es transmet uan informació des d'un emissor que és capaç de codificar-la en un codi definit fins a un receptor el qual descodifica la informació rebuda.

El missatge i les seves tipologies:

- Gràfics
- Audiovisuals
- Publicitat
- Propaganda
- Subliminal

INFOGRAFIA




DEFINICIÓ D' INFOGRAFIA

És una representació més visual que la pròpia dels textos, en la que intervenen descripcions, narracions o interpretacions, presentades de manera gràfica normalment figurativa, que poden o no coincidir amb grafismes abstractes i/o sons.