dimarts, 15 d’abril del 2008

Creative Commons

Creative Commons és una organització no governamental sense ànim de lucre que desenvolupa plans per ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat, per mitjà de nova legislació i noves tecnologies.

Va ser fundada per Lawrence Lessig, professor de dret en la Universitat de Stanford i especialista en ciberdret.
Creative Commons és també el noom donat a les llicències desenvolupades per aquesta organització.

LLICÈNCIES

- Reconeixement: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits.

- Reconeixement - Sense obra derivada: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es poden realitzar obres derivades.

- Reconeixement - Sense obra derivada - No comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial. No es poden realitzar obres derivades.

- Reconeixement - No comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial.

- Reconeixement - No comercial - Compartir igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial i les obres derivades han d'estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.

- Reconeixement - Compartir igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. Les obres derivades han d'estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.


La Càmera dels Comuns creativa no defineix l'espectre de possibilitats entre drets d'autor plens - reservats tots els drets - i el domini públic - cap drets reservats.

Les nostres llicències li ajuden a guardar (mantenir) els seus drets d'autor convidant les certes ocupacions del seu treba

ll - " alguns drets reservats " drets d'autor.

Per a aquest blog vaig escollir:

Reconeixement - Sense obra derivada - No comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial. No es poden realitzar obres derivades.

Un dels logos que li correspondria seria aquest:


QUÈ SÓN?

1. COMMONS DEED

És l'explicació escrita i iconogràfica de la llicència.

2. LEGAL CODE

És la jurídica de la llicència.

3. DIGITAL CODE

És el codi tecnològic que poden llegir els ordinadors i cercadors, podent identificar que l'obra està llicenciada i les seves condicins d'ús.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Pàtina i Virat

Aquesta és la última pràctica que fem i es titula: Pàtina i Virat.

Pàtina: alguna cosa que té un to determinat diferent a l'original. Manté els grisos de la imatge.
Virat: Substitueix els grisos pell color que agafem.

PROCEDIMENT

Agafem una imatge en escala de grisos que estigui ben contrastada per aplicar un procediment i l'altre.

PÀTINA

Seleccionarem tota la imatge, la copiarem i convertim en CMYK. Anem a la paleta de canals i seleccionem el negre i copiem. En aquest moment triarem un pantone i ens apuntarem tant el nom del pantone com els valors en CMYK. UN cop el tenim escollit farem una nova capa d'ajust i obrim corbes, posem el nom que vulguem.
En cada corba, CMY, aplicarem els valors de CMY del pantone escollit, les corbes han de ser planes.

Exemple: pantone 375C - C53 M0 Y99 K0
Tant en el punt del 100 com del 0 de la corba del cian, magenta i groc posarem el valor del nostre pantone.

IMPORTANT!

La corba del negre no es toca en aquest procés.

El resultat del pantone escollit el veurem en aquesta imatge:


VIRAT

Aquest procediment és semblant a l'anterior.

PROCEDIMENT:

Seleccionarem tot, copiarem i convertim en CMYK. Llavors en la paleta canals enganxem a cada canal el que hem copiat anteriorment (no enganxem en el canal dels quatre colors).
Els valors del pantone que tenim són el 100% i calcularem un 5% d'aquests valors, arrodonim els valors si ens dóna decimals.
Un cop fet això fem una nova capa d'ajust i obrim corbes.
A cada corba de color aplicarem en el punt 100 d'entrada el valor del 100% i en el punt zero d'entrada posarem el valor que ens dóna fent el 5% del valor inicial del pantone.

Exemple:

100% - C53 M0 Y99 K0
5% - C3 M0 Y5 K0

En el punt 100 entrada apliquem 53 sortida i en el punt zero d'entrada posem 3 de sortida, això en la corba del cian i així successivament amb tots els colors inclosos el negre.

Aquest és el resultat:


Observem que en el primer procediment, pàtina, ens manté els grisos, l'únic que fa és "emborratxar" la imatge de color, en canvi, en el virat ens substitueix els grisos pel pantone escollit.

Correcció color

En aquesta pràctica teniem que agafar 3 imatges que estaven en escala de grisos i seguint una sèrie de passos hauríem d'aconseguir la màxima parença possible.

1. Rango o Gama: mitjantçant capes d'ajust i les corbes reduirem l'empastat de les imatges.
El Punt mínim imprimible posarem 5% i el Punt Màxim un 90%.
2. Aparença: també a partir d'una capa d'ajust i corbes corregim la densitat i el contrast per què se li assembli a la fotografia que escollirem com a model, per dur-les totes a ella.
3. Li aplicarem un filtre, "máscara de enfoque" per corregir la nitidesa de la imatge.
4. En aquest pas corregim el soroll.
Apliquem primer l'enfocament que no pas el soroll perquè d'aquesta manera no ens enfocarà tant el soroll.
5. Realitzarem proves per veure si les tres fotografies tenen semblança o no.

Aquests passos es segueixen per a què totes les imatges tinguin la mateixa aparença.

IMPORTANT!

Cada pas el farem en una capa d'ajust diferent, ja que, si hem de fer passos enrera és més fàcil eliminar la capa i mantenir tots els altres canvis que no pas fer-los tots en una mateixa capa i quan volguem fer enrera perdem tots els canvis fets anteriorment.
També és reocmanable guardar els PSD per a possibles modificacions.

Canals

Aquesta pràctica consistia en agafar una imatge i repetir-la 5 vegades o agafar 5 imatges diferents que estigués a 300 de resolució i aplicar-li algunes eines que ens facilita qualsevol programa de retoc d'imatge.



En aquesta taula veurem les opcions que teniem que fer en cada una de les imatges:




Els canals alfa o el de tinta plana es podien aplicar a qualsevol zona de la foto.

Un cop havíem passat les imatges a cada una de les especificacions esmentades en la taula anterior, obriem Quark, on montarem un document amb les 5 imatges i a més a més, un text ben gran i que fos BLACK per veure millor les conseqüències de cada una d'elles. Aquest text es montava sobre uns quadres de colors.

En el Quark li donavem unes especificacions concretes i imprimiem el document per veure aquestes diferències de guany de punt, la trama que li podem donar diferents inclinacions, etc.

Aquesta pràctica ens servirà per veure la importació de canals alfa a un programa de compaginació on a més d'importar-les podem pintar-les del color que volguem.